El carbó activat no només té un excel·lent rendiment d’adsorció i una estructura de porus controlable dins d’un determinat rang; també té una bona biocompatibilitat i no té efectes secundaris tòxics. Antigament s’utilitzava principalment en l’administració oral clínica per aturar la diarrea i evitar l’absorció de verins. Amb adsorbents d’hemoperfusió, òrgans artificials El desenvolupament de preparats d’adsorció adsorbeix específicament substàncies moleculars mitjanes per tractar diverses malalties, és a dir, utilitza carbó activat com a transportador per adsorber alguns efectes forts de primer pas, vida mitjana curta, gran dany a les cèl·lules normals, i addicció fàcil (com anticancerigen, quimioteràpia, analgèsia)) Per aconseguir el propòsit de l'alliberament lent del medicament i la millora de l'efecte terapèutic.
1. Eliminació oral de la intoxicació per drogues per via oral
A la Xina, el rentat gàstric s’utilitza àmpliament com a mitjà per rescatar les intoxicacions. La Societat Americana de Toxicologia Clínica i el Centre Europeu de Toxicologia i l'Associació de Toxicologia Clínica van assenyalar que el rentat gàstric sovint s'utilitzava en pacients enverinats en el passat, però el rentat gàstric no s'hauria d'utilitzar de forma rutinària. Estudis experimentals en pacients enverinats han demostrat que la quantitat de marcadors eliminats pel rentat gàstric varia molt i desapareix amb el pas del temps. La investigació sobre els resultats del tractament clínic de pacients amb sobredosi també no va mostrar clarament cap efecte beneficiós. El risc de complicacions greus inclou hipòxia tisular, arítmia, estenosi de la gola, perforació del tracte digestiu i de la faringe, desequilibri d’aigua i electròlits i pneumònia per aspiració. En general, la taxa de mortalitat per intoxicació aguda és inferior a l’1% i els pacients no haurien de tenir complicacions perilloses a causa de l’abús de rentat gàstric.
Amb els informes negatius i la investigació basada en evidències sobre el risc de rentat gàstric i vòmits, el carbó activat oral s’ha convertit en un mitjà eficaç per reduir l’absorció dels pacients. Sempre que hi hagi indicacions, s’ha d’utilitzar carbó activat tan aviat com sigui possible després d’haver pres el verí i no cal induir vòmits ni rentat gàstric amb emeticina per endavant. El carbó activat pot unir-se al 45% ~ 60% de les toxines entre 30 i 60 minuts després de prendre verí. S’ha d’utilitzar 10 g de carbó actiu per absorbir 1 g de verí per persona i, en general, és suficient una dosi de 50 a 100 g. El tractament amb carbó actiu en dosi única no sol tenir reaccions adverses. A més, hi ha un mètode de carbó activat de múltiples dosis, és a dir, l’administració oral repetida de carbó activat (almenys 2 vegades) per accelerar l’excreció de fàrmacs absorbits al cos. La intoxicació per fàrmacs amb distribució de volum baixa, baixa unió a proteïnes, vida mitjana llarga i característiques farmacocinètiques de la circulació hepatoentèrica és una bona indicació per a l’aplicació de dosis múltiples de carbó activat.
S'ha informat que el carbó activat oral té un efecte significatiu en el tractament de la intoxicació per etanol i metanol. Una enquesta sobre el tractament d'ebulliciós en pacients enverinats a Finlàndia va mostrar que el 66,5% dels 226 pacients enverinats eren majoritàriament intoxicats per etanol (150 casos) i una petita part va ser causada per una sobredosi de drogues. El 60% d’aquests pacients opten per tractament oral amb carbó actiu i l’efecte del tractament és evident. Alguns estudiosos van utilitzar el mètode de carbó activat oral per reduir significativament la mortalitat de ratolins enverinats pel metanol.
A Hong Kong, el carbó activat és l’opció de tractament d’emergència per a pacients enverinats. Es recomana utilitzar carbó activat en el termini d’una hora després de la ingestió de substàncies potencialment tòxiques. Tot i que no hi ha dades que el recolzin o l’utilitzin després d’una fila, si no hi ha contraindicació, les primeres hores poden ser efectives, especialment per a medicaments amb circulació hepatoentèrica com la digoxina i la teofilina. Es pot administrar per via oral o mitjançant rentat de còlon. Si el pacient pren una dosi letal, penseu en utilitzar dosis múltiples de carbó actiu. Actualment es considera que laxants com el sorbitol o el sulfat de magnesi combinats amb carbó actiu tenen alguns beneficis o ineficàcia.
2. El rentat gastrointestinal afavoreix la descàrrega de verins
S'ha informat que s'hauria d'utilitzar rentat gastrointestinal amb carbó activat, que es donaria carbó actiu a una dosi d'1: 1 i, a continuació, un 20% de manitol 250 ml per a la catarsi. El mecanisme del rentat gastrointestinal de carbó actiu i l’hemoperfusió es basen en l’adsorció de carbó activat per eliminar toxines, sense danyar el fetge, la funció renal i la funció hematopoètica, especialment per a la resecreció intestinal de la intoxicació per pastilles per dormir. Als fàrmacs de circulació hepato-enterica se’ls dóna repetidament carbó activat per al rentat gastrointestinal, que té el paper de diàlisi intestinal. En comparació amb el rentat gàstric tradicional, elimina els verins de manera més neta i evita l’absorció de verins, reduint així l’efecte dels verins sobre el cos. Danys als òrgans per evitar complicacions. A diferència de l’enema de l’intestí sencer que s’utilitza habitualment a països estrangers, aquest últim consisteix a injectar una gran quantitat de solució de polietilè glicol ràpidament per la boca fins que quedi clara la secreció rectal. El rentat de l’intestí sencer és especialment útil per a aquells verins que no són absorbits pel carbó actiu (liti, ferro), medicaments que romanen a l’intestí durant molt de temps, com ara comprimits d’alliberament sostingut de fàrmacs (com ara antagonistes del calci) i portadors. que empassen grans quantitats de drogues. El polietilè glicol no s’absorbeix i no causarà trastorns de l’aigua i dels electròlits del pacient GG.
3. Tractament d’hemoperfusió d’intoxicacions greus
L’hemoperfusió consisteix a eliminar els verins dissolts a la sang mitjançant l’adsorció de l’adsorbent al tanc de perfusió. És un mètode reconegut per tractar diverses intoxicacions per drogues per salvar els pacients' vides. Els adsorbents que s’utilitzen habitualment clínicament són principalment carbó activat i resina. Els dos tenen capacitats d’adsorció diferents per a diferents substàncies químiques. El carbó activat té una forta capacitat d’adsorció per a molècules no polars i hidrofòbiques, mentre que la resina té una forta capacitat d’adsorció per a diverses substàncies lipòfiles i hidrofòbiques com la bilirubina i l’estabilitat. .
Resumeix l’aplicació de l’hemoperfusió a la intoxicació: el pes molecular és gran, la solubilitat en greixos és elevada i els medicaments i verins que es combinen fàcilment amb proteïnes del cos tenen un bon efecte d’eliminació. Entre els medicaments i verins que poden absorbir-se per hemoperfusió s’inclouen els barbitúrics, els no barbitúrics, els sedants hipnòtics, els antipsicòtics, els analgèsics antipirètics, els medicaments cardiovasculars, els herbicides, els insecticides, etc. Indicacions per a la seva aplicació: ; ②Símptomes clínics greus, com hipotensió, hipotèrmia, hipoxèmia, insuficiència cardíaca, insuficiència respiratòria, etc .; ③Amb pacients amb insuficiència cerebral moderada o coma; ④Complicacions greus després de la intoxicació, com ara pneumònia i insuficiència renal aguda; ⑤ Tot i que no hi ha símptomes greus després de la intoxicació, s’estima que el verí continuarà absorbint-se i que posarà en perill la vida, com ara el paraquat, el metanol i altres intoxicacions; ⑥ Es calcula que els pacients amb malaltia hepàtica o renal preexistents tenen una disfunció de desintoxicació; ⑦La concentració sanguínia del medicament o del verí no ha arribat a la dosi letal o es desconeix la composició, tot i que es rescaten activament altres mesures, la condició encara s’agreuja progressivament.
4. adsorció extensa i adsorció específica en la purificació de la sang
L’aplicació d’adsorbents en medicina clínica s’ha convertit en una branca important de l’enginyeria biomèdica. Al mateix temps, també proporciona nous mètodes de tractament per a la medicina clínica, obrint la porta a moltes malalties importants i difícils i fins i tot" malalties incurables". , S’ha convertit en un dels signes importants de la modernització hospitalària. Actualment, l’aplicació típica d’adsorbents en medicina és la purificació de la sang. La purificació de la sang és un mètode important per eliminar els verins i patògens de la sang. També es relaciona amb la seguretat de la sang i dels productes sanguinis, especialment les infeccions víriques després de la transfusió de sang. Generalment preocupat. El carbó activat com un dels adsorbents té una àmplia gamma, però la selectivitat d’adsorció és baixa. Per tal de millorar l’aplicació clínica del carbó actiu, en els darrers anys s’han dut a terme investigacions nacionals i estrangeres sobre la tecnologia de conformat, el mode d’ús i la millora del rendiment d’adsorció del carbó actiu i s’han avançat ràpidament. Han aparegut diversos gels hidròfils un darrere l’altre. , Carbó activat recobert de materials polimèrics, fibra de carboni, pel·lícula de carboni, tela de fibra de carboni i altres formes d’adsorbents mèdics de carbó activat. L’adsorbent de carbó actiu millorat ha millorat el seu rendiment en diversos graus.
En l'actualitat, es reconeix que l'alta selectivitat i l'eliminació regular de substàncies moleculars mitjanes a la sang dels pacients té una importància clínica important. Les substàncies moleculars mitjanes són les principals substàncies tòxiques que s’acumulen a la sang de pacients amb malalties greus com la urèmia, l’encefalopatia hepàtica i la febre hemorràgica epidèmica. També hi ha moltes malalties que han augmentat els nivells de substàncies moleculars mitjanes, com ara reumatisme, infecció al·lèrgica, insuficiència múltiple d’òrgans, la hiperplàsia de l’alumini s’ha convertit en una àrea terapèutica per a la purificació de la sang. La tecnologia d’hemoperfusió s’ha desenvolupat des d’una extensa adsorció fins a una adsorció i immunoadsorció específiques; el tractament de les malalties també s’ha ampliat a causa de nous materials, des de la intoxicació per fàrmacs i l’intoxicació per pesticides, fins a l’eliminació molecular urèmica, l’adsorció de lípids en la sang, el colesterol alt, la bilirubina alta, etc. Tractament de malalties immunes refractàries com lupus eritematós sistèmic, artritis reumatoide, Guillain Barril, miastènia gravis, mieloma múltiple, així com pacients amb hemofília i hepatitis B amb antigen superficial convertits en negatius; s'ha informat, utilitzeu hemoperfusió per a disfunció tiroïdal, esquizofrènia, psoriasi i altres malalties, adsorció de quimioteràpia, desintoxicació, etc.
5. Cirurgia auxiliar i tractament intervencionista de tumors malignes
El carbó activat s’utilitza per adsorber diferents medicaments contra el càncer, com ara la mitomicina, l’arubicina, la bleomicina, etc. El carbó activat té propietats d'adsorció i tropisme limfàtic superiors, pot absorbir fàrmacs anticàncer i té característiques funcionals d'alliberament lent. D’una banda, els preparats farmacològics contra el càncer d’adsorció de carboni activat es poden dirigir per distribuir-los en els ganglis limfàtics i mantenir una alta concentració durant molt de temps; per altra banda, el carbó actiu pot tacar els ganglis limfàtics mentre migra cap als ganglis limfàtics, guiant així la cirurgia d’eliminació dels ganglis limfàtics i eliminant els ganglis limfàtics metastàtics. Com que el carbó actiu té les característiques de la funció d’alliberament lent, el tropisme limfàtic, la retenció local, l’adsorció a tumors i ganglis limfàtics, i els seus efectes secundaris i tòxics baixos, les seves perspectives d’aplicació clínica són cada vegada més àmplies. La investigació clínica actual se centra a fer el diàmetre de les partícules de carboni més adequat per als requeriments de transport del sistema limfàtic; el desenvolupament de formulacions de fàrmacs anticàncer adsorbits adequats per a diferents tumors malignes i les dosis de fàrmacs anticancerígenos combinats, reduint l’aparició de complicacions greus i permetent matar de manera específica cèl·lules mortes o resistir la metàstasi limfàtica de les cèl·lules cancerígenes. zones per al tractament de tumors malignes.
Les partícules de carbó activat s’injecten al tumor i als teixits circumdants fins a mig any, alliberant lentament concentracions elevades de fàrmacs contra el càncer per matar localment les cèl·lules cancerígenes i tractar el càncer gàstric. Utilitzant els efectes d’enfosquiment i estancament d’adsorció del carbó actiu, es pot utilitzar per a la cirurgia radical del càncer gàstric mitjançant la injecció de carbó activat en partícules per guiar visualment la pista limfàtica.
6. Desenvolupar noves àrees d'aplicació
En els darrers anys, s’han informat contínuament de noves aplicacions clíniques de carbó activat. En cirurgia general d’anestèsia, s’utilitzava carbó actiu per filtrar-se en un bucle tancat per absorbir l’excés de fàrmacs de gasos anestèsics. El temps de recuperació del grup experimental va ser significativament menor que el del grup control. El Japó opta per utilitzar carbó activat esfèric com a material d'adsorció AST-120 carbó activat oral (0,2 ~ 0,3 mm de diàmetre) per a gossos experimentals amb trastorns renals i hepàtics, que allarga la seva vida útil. Aquest carbó activat esfèric absorbeix les substàncies que causen obstacles i els elimina del cos, reduint així la taxa d’acumulació de verins al cos. Els resultats dels assaigs clínics van mostrar que l'interval de diàlisi es va ampliar a 9 mesos al començament dels pacients amb malaltia renal després de prendre-la, i fins i tot alguns casos no van necessitar diàlisi després de prendre-la durant 2 anys. Al mateix temps, mitjançant l’ajust de la mida i distribució dels porus del carbó actiu, es poden adsorbir diferents substàncies nocives i bacteris. Per tant, les partícules de carbó activat dels medicaments quimioterapèutics es poden utilitzar per induir granulomes exògens i es poden rastrejar les metàstasis dels tumors gàstrics segons els seus diferents canvis de forma en les tomografies computaritzades.





