Els materials actius de carboni de les espècies arbòries es poden dividir en tres categories: la primera categoria és de fusta dura, com ara faigs, roures, olme, etc. segons tipus de csclerophylla; fusta dura tova, com l'àlber, el salze i el tilmà; tercer per a fusta tova, com ara pi, pi, pi i altres zones humides a l'Àsia meridional. És necessari produir carbó vegetal d'alta qualitat, adequat per a sectors industrials com la indústria metal·lúrgica i la indústria del disulfur de carboni. Els materials de carboni dur han de ser seleccionats per a les matèries primeres de carbonització, i la fusta suau sol utilitzar-se per produir carbó de pi per fabricar carbó activat.
La millor mida i la mida uniforme del material carbonitzat és que el diàmetre no és superior a 0 centímetres. Si el diàmetre és massa gran, s'ha de dividir per obrir i la longitud de la línia de divisió és inferior a 12 centímetres. La durada del material amb alta cocció de carboni per carbonització o la decisió del forn, si el material es divideix, a causa de la mala conductivitat tèrmica de la fusta, la barreja de gas produïda per la carbonització, la fusta interna a l'exterior, a través del camí desitjat és molt llarg, és llarg. La força mecànica de la fusta disminuirà.
Per a la carbonització de les lleteries, la majoria de boscos de brotació, la millor collita a la tardor i l'hivern, els arbres a la fase d'inactivitat, el flux de la savia, el material d'emmagatzematge de l'arrel, el dany al brou l'any vinent; i el clima de tardor, baixa humitat relativa, baix contingut d'humitat de fusta, tall de llenya en sec, pot escurçar el temps de carbonització, reduir el consum de combustible, reduir la producció de carbó menys, d'alta qualitat.
A més, la fusta de fusta podrida i la malaltia de la fusta esculpida no és adequada per a la carbonització, ja que el carbó vegetal és una combustió fluida, fràgil i fàcil d'espontanis quan es desintegra la fusta carbonitzada, la qual cosa redueix considerablement la qualitat del carbó vegetal.





